Què fem a Arts Escèniques?

Classes des del principi de curs fins ara
15/09- coneixença del centre junt amb els companys.
Hem conegut els nostres companys fent activitats per conèixer-nos millor, mitjançant dinàmiques que ens ajuden a estar més bé entre nosaltres, tot i que crec que és normal que estiguem encara poc adaptats al medi nou. Hem treballat el cos, l'actuació, l'atenció i la concentració de saber portar el ritme adequat com a la resta de companys.
 
22/9 - l'espai i l'entorn
Havíem de posicionar-nos al lloc on ens tocava posar-nos i completar els espais en buit. Així podem treballar les velocitats.

10/10 - poemes
En aquesta classe hem pogut esbrinar com parlar adequadament i vocalitzar, a part de separar per síl·labes cada paraula, i això ens ha ajudat a entendre més els conceptes claus de la poesia.

22/10 - poemes
Hem seguit treballant els poemes treballant la projecció de la veu amb el moviment.
Crítica teatral
 

Monòleg Polític

( Quan no hi he anat encara) He escollit el teatre el gegant del pi perquè m’agraden els monòlegs còmics i crec que m’ho passaré bé. Com el club de la comèdia jaja. M’agradarà analitzar les cares i les veus que fa l'actor per després aprendre trucs seus.

Ubicació: Cambrils, Teatre del Casal.

 

Ubicació de l’escena, sinopsi : 

En Pau és un home de 33 anys, l’edat de Crist. S’acaba de comprar un pis amb la seva dona al barri del Raval de Barcelona. És feliç amb la seva feina i

la Judit. S’estimen, es miren amb amor i tendresa mentre van traient de les

caixes tots els objectes i els col·loquen al seu lloc: un cartell de Tortell Poltrona, un electrocardiograma, fotos, fotos de família feliç; un dinar de

Nadal, Setmana Santa, un salt a la piscina… recorda com estimava el seu avi. 

El seu avi era franquista. 

Elements : 

Actor : Pau Vinyals

Vestuari : Comença el monòleg cantant i vestit de Spiderman. Mentre parla, es fica a la dutxa. Passen els dies i ell va explicant el seu monòleg. Es va disfressar imitant la seva mare.

Maquillatge : L’actor no portava maquillatge.

Màscara : Portava la màscara de la cara tapada amb Spiderman.

Música : Em vaig fixar amb les cançons que ell cantava i eren molt significatives, em va cridar l’atenció, la cançó de Jeanette, Soy Rebelde, la cançó que la meva mare em va explicar que es sentia identificada amb aquesta cançó, per això vaig saber quina cançó era.

L’actor cantava molt bé. La de Soy Rebelde no la va cantar, la va tararejar.

Objectes : Una dutxa, un micro, plantes i accessoris per eixugar-se de la dutxa. 

Direcció : Pau Vinyals va escriure ell mateix el seu monòleg.

 

Trama des de la visió objectiva :

És un home que es diu Pau. Ho explica tot en primera persona, un  home que a través del drama i la comèdia vol fer qüestionar-nos les coses amb dilemes per reflexionar de la seva història i en la nostra, si ens sentim identificats.

És un jove que acaba de instal·lar-se amb la seva dona que es diu Judit,  en un pis a Barna. A la ciutat Vella.

Va néixer i créixer al seu poble i explica els records que se li han quedat a la memòria sobretot amb en Pi. El seu avi, que li diu Pi.

El text és molt sucós, és a dir, que hi pots treure molt de significat, però no es va entendre gaire bé amb el micro.

És la caracterització minimalista però ben complexa,  de la seva mare, amb una bata de feines de casa. I l’altra, que comporta una reflexió posterior, la de Spiderman, que comporta entendre que les disfresses, especialment aquelles que ens tapen la cara, poden ser un mecanisme inconscient d’autoprotecció.

 

Subjectiu : 

Tens intriga per la última frase oi? “El seu avi era franquista”

Doncs et puc dir que la intriga també la vaig sentir a dins del teatre? Quan em va fer ficar-me en el seu lloc quan em va transmetre tot el que ell sentia?

Em va fer emocionar? Em va portar empatia?

Doncs sí, el primer cop que sentía tanta empatia per un personatge que ni em va identificar, però es veu que l’actor ho va fer tan bé, que va aconseguir ficar-me dins la seva pell. I és que a través de la comèdia i del drama, vaig poder captar més la meva atenció i també vaig poder sentir la seva tristesa i la seva perspectiva personal que interpretava l’actor.

La meva opinió personal ja l’he dita. I és que em va semblar un bon monòleg, un bon text, vaig tindre la capacitat de poder imaginar-me el text que ell mateix havia escrit en un paper i analitzar-lo per saber el què estava dient. 

 

Significat de l’obra : 

Explica que el seu avi va morir quan ell tenia 10 anys. L’estimava molt i una anècdota viscuda amb ell va ser la millor de la seva vida, una molt peculiar que recorda amb molts detalls. “Ho va explicar però ara mateix no sabria descriure tot el que va explicar”.

I també que la seva mare li va dir que el seu avi va decidir lluitar en el bàndol franquista. I la peça parla del feixisme que sense voler,  portem dins.

I això per ell, va ser una distància dolorosa per el seu record.

Parla de la por a morir o perdre algú dels nostres. Però jo crec que l’obra vol dir que no tinguem por de ser nosaltres, que ens qüestionem l’educació rebuda, per fer els teus propis valors i gestionar els teus privilegis.

2/11 - respiració

Hem treballat les cintures respiratòries i com utilitzar-les. També hem experimentat per on podem fer passar l'aire pel nostre cos i què passa quan deixem anar veu mentre respirem per diferents punts. 
17/11 - monòlegs

A la classe d'avui hem fet ioga, també hem treballat en nostre monòleg individual i les intencions que li volem donar a través de les cintures respiratòries. 
1/12 - vídeo de nadal procés de creació

Vam fer improvitzacions a través d'una idea de fer veure que a una professora no li agrada gen el nadal, i així van  sortir idees junt amb la cançó que vam triar de cant.
19/12 vídeo de nadal gravació

El meu company el Nil, ens va gravar a tots i a totes, va editar el vídeo molt bé i el vam penjar a xarxes. Els llocs on ho vam gravar van ser a l'institut a les taquilles i en una altra aula de la planta 2.
14/2 - monòlegs

Vam fer veure que érem animals per a jugar i  provar amb les diferents veus que podem fer i les entonacions, després vam fer una sèrie de sessions que ens van acabar fent memoritzar els monòleg individuals utilitzant totes les tècniques que havíem treballat.
19/1 - improvització

Vam decidir lloc on hi estava el públic i a on era l'escenari, després vam anar fent grups i vam sortir fent coses que mai ens havíem pensat i la veritat, em va agradar molt pensar que des d'aquesta prova es puguin obtenir tantes idees noves.
2/2 - diàlegs

Junt amb l'Abril i la ruth em vaig aprendre un diàleg que no em vaig ensortir gaire la veritat alhora de l'examen, em vaig desconcentrar bastant.

Però vaig agafar molta tècnica de veu, de saber quin torn em toca i saber donar forma a cada frase junt amb la interpretació.
16/2 - sortida

Aquest dia vam anar a Barcelona a veure diferents escoles que ens van poder donar una idea de què és el més enllà del batxilerat, s'ho vam passar d'allò més bé quan vam actuar i ens van fer dinàmiques d'equip per a saber improvitzar, fer coralitat en grup i saber treballar amb les reaccions de cada frase que t'envien, és a dir, saber respondre frases que et digui un company sense haver de tardar gaire.
Resta de dies - preparació del musical.

La Soraya ens va fer una escaleta amb l'ordre de cada apartat, vam fer coreografies, interpretació i ho vam plasmar tot al final en un musical sencer, amb les tècniques que haviem treballat, vam poder fer el musical.

24/5 - Dia del musical.

Va ser un dia especial, estàavem nerviosos però això ens va donar enegies i molta adrenalina per ser molt feliços durant l'actuació, vam fer abans exercicis d'escalfament, que ens ajudaven a estar més concentrats i a saber controlar el nostre propi cos, a estar més energètics i amb moltes ganes d'actuar. La veritat, mai oblidaré aquell dia.